RESUMO
FONAMENT: Mycoplasma pneumoniae I Chlamydophila pneu-moniae són agents causals freqüents de la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) en pediatria, I les tècniques com la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) poden facilitar-ne el diagnòstic etiològic precoç, adequant l'antibioteràpia emprada. OBJECTIU: Descriure l'ús d'aquesta tècnica en el maneig ambulatori dels pacients pediàtrics amb PAC que acudeixen a urgències. MÈTODE: Estudi observacional, retrospectiu I descriptiu de pacients pediàtrics diagnosticats de PAC a urgències amb maneig ambulatori. RESULTATS: De 67 pacients, el 32,8% va obtenir un resultat positiu per a bacteris atípics. El percentatge de resultats positius en <4 anys va ser del 10,0% I en ≥4 anys del 42,6% (p = 0,021). Van rebre antibiòtic empíric a l'alta 49 pacients dels 67 (73,1%): 31 macròlids, 12 betalactàmics I 6 ambdós. Amb el resultat de la PCR, per resultat negatiu es van retirar els macròlids a 25 dels 37 als quals se'ls havia pautat (67,6%) I es va pautar a 10 dels 22 casos positius que no els estaven rebent (45,5%). CONCLUSIONS: La PCR de bacteris atípics facilita el diagnòstic microbiològic ràpid I l'adequació de l'antibioteràpia, i, sobretot, evita l'excés de tractament amb macròlids a les urgències pediàtriques
FUNDAMENTO: Mycoplasma pneumoniae y Chlamydophila pneumoniae son agentes causales frecuentes de la neumonía adquirida en la comunidad (NAC) en pediatría, y las técnicas como la reacción en cadena de la polimerasa (PCR) pueden facilitar su diagnóstico etiológico precoz, adecuando la antibioterapia utilizada. OBJETIVO: Describir el uso de esta técnica en el manejo ambulatorio de los pacientes pediátricos con NAC que acuden a urgencias. MÉTODO: Estudio observacional, retrospectivo y descriptivo de pacientes pediátricos diagnosticados de NAC en urgencias manejados ambulatoriamente. RESULTADOS: De 67 pacientes, el 32,8% obtuvo resultado positivo para bacterias atípicas. El porcentaje de resultados positivos en <4 años fue del 10,0% y en ≥4 años de 42,6% (p = 0,021). Recibieron antibiótico empírico 49 pacientes de los 67 (73,1%): 31 macrólidos, 12 betalactámicos y 6 ambos. Con el resultado de la PCR, por resultado negativo se retiraron los macrólidos a 25 de los 37 a los que se les había pautado (67,6%) y se pautó a 10 de los 22 casos positivos que no los estaban recibiendo (45,5%). CONCLUSIONES: La PCR de bacterias atípicas facilita el diagnóstico microbiológico rápido y la adecuación de la antibioterapia, evitando sobre todo el exceso de tratamiento con macrólidos en urgencias
BACKGROUND: Mycoplasma pneumoniae and Chlamydophila pneu-moniae are frequent causative agents of community-acquired pneumonia (CAP) in children. Techniques such as the polymerase chain reaction (PCR) can facilitate early diagnosis and adequacy of antibiotic therapy. OBJECTIVE: To describe the use of this test in the ambulatory management of children with CAP seen in the emergency room. METHOD: Observational, retrospective and descriptive study of children diagnosed with CAP in the emergency room and managed as outpatients. RESULTS: Sixty-seven patients were recruited and 22 (32.8%) had a positive PCR for atypical bacteria. The percentage of positive results in children <4 years was 10.0% and it was 42.6% in children ≥4 years (p = 0.021). Forty-nine (73.1%) patients received antibiotic treatment: 31 received macrolides, 12 beta-lactams and 6 both. The results of the PCR test resulted in discontinuation of macrolide treatment in 25 of 37 patients (67.6%) after a negative PCR test and in its prescription to 10 of the 22 (45.5%) positive cases that were not receiving it. CONCLUSIONS: The use of PCR for atypical bacteria in the emergency department facilitates rapid microbiological diagnosis and the adequacy of antibiotic therapy, avoiding over-treatment with macrolides
